Symphony organitza la seva arquitectura al voltant de dues idees: els vectors són dominis de propietat semàntica duradors, i les fases són campanyes cronològiques de lliurament. Que un component s’hagi investigat per primera vegada en una fase no fa que aquesta fase en sigui la propietària permanent. Els vectors mantenen estable el significat mentre la implementació evoluciona.
Què és un vector?
Un vector és un domini de propietat semàntica durador i acotat el contracte canònic del qual és propietari del significat i de les operacions permeses d’aquest domini. Cada vector rep un Contract Quad: INTENT.md, MANIFEST.md, SKILL.md i SPEC.md, a més de les superfícies complementàries específiques que realment necessita. El vector declara les seves superfícies canòniques i el seu graf de delegació, i SKVI assigna cada superfície actual exactament una vegada. Les superfícies complementàries obsoletes se substitueixen mitjançant una evolució governada en lloc de romandre com a context contradictori.
Estat dels vectors
Contract Quad i superfícies complementàries
Cada vector rep:
- INTENT.md — propòsit i abast
- MANIFEST.md — identitat, superfícies declarades, graf de delegació
- SKILL.md — ús segur i orientació operativa
- SPEC.md — comportament normatiu i límits
Les superfícies complementàries com SLANG.md, NAMESPACES.md, els registres, els esquemes i els perfils continuen sent artefactes governats fora de l’estructura de quatre membres. Encaminen o especialitzen la veritat del propietari, però no poden ampliar la seva pròpia autoritat.
Integració basada en evidències
Un motor ajornat no té cap rebut fabricat. Una API proposada no té cap entrada de registre inventada. Un contracte no publicat no té cap declaració de compleció de SODV. Això és integració basada en evidències, no duplicació cerimonial. Darrera modificació el 10 d’octubre del 2026
